Retrat_Activitat 2

Anàlisi

Aquesta imatge pretén mostrar la ment, el pensament que està tenint el model de la imatge, a través de la seva mirada, posició, expressió facial i entorn, crec que s’ha fet amb la intenció de mostrar com és aquella persona d’una forma misteriosa i partint del subjectivisme del fotògraf.

L’element que més destaca és el personatge que apareix representat a la esquerra de la imatge i una gran foscor que l’envolta creada pels arbres i plantes que té al darrere, amb un petit focus de llum que es crea al costat superior esquerre.

Crec que la càmera que s’ha fet servir ha estat una càmera digital, reflex, perquè tot i que la imatge té una certa semblança a una fotografia d’arxiu perquè  està en blanc i negre, és una fotografia actual. L’objectiu emprat és normal, perquè és molt semblant a la visió humana, i l’angle de visió és d’entre 40 i 60 graus, i es tractaria d’un objectiu de focal variable o objectiu zoom, ja que al meu parer una fotografia feta tan de prop com està feta aquesta intimidaria molt al model i li costaria  mostrar tanta naturalitat com la que té a la imatge, i que sobretot es pot percebre en la seva mirada. L’ISO, devia estar a 200, 400 o com a màxim 800, per tal de no haver d’allargar molt el temps d’exposició, el temps d’obturació devia ser força ràpid, al mateix temps, el diafragma es devia trobar ni massa obert ni massa tancat, sinó que  en una obertura intermèdia, com de f8. La profunditat de camp és moderada, ja que, com he explicat anteriorment, el diafragma no estava ni massa obert ni massa tancat. La fotografia està lleugerament subexposada fet que accentua molt més les parts fosques, les ombres i les formes que es creen en el coll, orella i cara del model, i també ajuda a crear un entorn molt fosc que envolta la figura del model i que li aporta un major dramatisme i misteri a la figura d’aquest.

Aquesta fotografia es un primer pla, amb una clara intenció expressiva, la imatge expressa els sentiments del model, gràcies al seu rostre i mostra un entorn que l’embolica i complementa, i que l’ajuda a mostrar-se tal i com és. L’expressió que ens mostra el model és gairebé impossible d’interpretar, el model ens ensenya com es per dins però alhora ens desconcerta, el seu rostre és del tot inquietant perquè no ens permet imaginar que farà a continuació, com si cada moviment que fos capaç de fer ens resultés del tot inesperat. Ens transporta a una tranquil·litat que en qualsevol moment serà interrompuda per l’entorn en que es troba, un entorn fosc i quasi sinistre. Al mateix temps veiem com el model observa amb una certa indiferència el que està succeint al seu davant però com si el seu següent pas fos reaccionar d’una forma inesperada, sobtada, com si estigués agafant aire per saltar i arrasar amb tot.

El punt de vista es frontal, això ens permet veure amb tot detall i des de la mateixa altura tres quartes parts del rostre del model. El fet de que la fotografia estigui feta des de la mateixa altura em fa pensar que el fotògraf i el model es parlen d’igual a igual, tot i que l’expressió d’intensa naturalitat que projecta el model em fa pensar que ell té una certa superioritat sobre el fotògraf, com si aquest li fos igual, no l’ importés o fins i tot fos incapaç de veure’l.

El fons de la imatge es força rellevant, ja que es com una enorme taca negra, formada per arbres i plantes, que no el deixa sortir, l’envolta, i sosté, alhora contrasta amb la pell del model i un trosset de cel que es veu a la part superior i esquerra de la imatge. Podríem interpretar els colors blancs i grisos clars de la imatge com el bé i els colors foscos com el negre, que envolta el seu coll i rostre, com el mal o el patiment, que ha de sofrir aquest personatge.

Es podria dir que aquesta imatge compleix la regla dels terços, ja que, deixa el rostre del model al rectangle central, lleugerament desplaçat cap a l’esquerra, cosa que crea moviment i dinamisme, i ens fa pensar que el model avançarà, es mourà, farà alguna cosa, reaccionarà d’alguna manera. El model mira cap al lateral dret, on l’espessor dels arbres i plantes que l’envolten és mes intensa i és el lloc on major foscor trobem.

S’ha potenciat el contrast de textures i color que hi ha entre la pell del personatge i el seu fons.

La fotografia és en blanc i negre, ja que al meu parer, intenta recordar lleugerament a una fotografia d’arxiu, però, també està realitzada així per tal d’exagerar molt més el subjectivisme que s’ha emprat alhora de fer la fotografia, i es la manera que té el fotògraf d’interactuar amb aquesta, mostrant allò que vol que es vegi i allò que no,  donant-li molt més misteri a la imatge, i alhora tenint present en ella la visió i la forma de veure el món el autor. Es per això que jo considero que en aquesta imatge no sols es retrata al model sinó que en ella també queda retratat el fotògraf.

En el rostre del personatge és on podem observar d’on vénen les llums, la llum sembla natural, i no hi ha cap focus de llum exageradament fort dirigit directament cap al model, sinó que es tracta d’una llum suau. Per les ombres del seu rostre sembla que cap a ell es dirigeixi un focus de llum des del lateral esquerre des d’on fa la fotografia el fotògraf. Un altre focus de llum prové del seu damunt, que l’il·lumina per dalt lleugerament, de tota manera, aquesta es una llum molt dispersa que no pot provenir d’un sol focus vertical. Això es pot observar en l’ombra que crea el pel del model sobre els seus ulls.

Explicació del projecte:

L’enfocament que jo li he donat a aquest treball era intentar fer un retrat al meu germà, que és una persona molt important per mi.

Com que ell i jo sempre estem junts, he intentat fer el seu  retrat de la forma més subjectiva possible, intentant estar jo també dins la imatge, tot i que no ho estigui directament. El que he fet per aconseguir això ha estat fer la fotografia en blanc i negre, perquè m’agrada molt disparar en blanc i negre, ja que això  fa les imatges totalment diferents de com serien a color, creant tot un submón on endinsar-se, un món ple de llum i foscor. Tot aquest món que es crea en les imatges en blanc i negre ho trobo súper interessant, ja que pots amagar les coses que no t’interessen en la foscor del negre i destacar totes aquelles que t’interessen amb la lluminositat del blanc. Es pot arribar a crear un joc com el de fet i amagar, on el fotògraf et va deixant veure les coses importants, aquelles que li interessen, i aquelles que no, les pot amagar, ocultar i no deixar-les veure, com creant una història en la que l’espectador va mirant les imatges i va descobrint coses, endinsant-se en un món estrany on cap gris es igual. Tota aquesta màgia que es crea amb el blanc i negre sóc incapaç de trobar-la en les imatges a color, doncs ho mostren tot i no et permeten jugar amb la possibilitat d’amagar i destacar coses. En les fotografies en color és difícil moure’s d’aquesta manera ja que l’única forma que tenim d’amagar alguna cosa es desenfocant-ho, però en el negre som capaços d’esborrar coses, no deixar veure-les i amb el blanc, que és el seu contrari per naturalesa ,podem destacar les coses de tal manera que podem arribar a crear escenes de lluita, que ens permetran moure’ns per l’interior de les persones mostrant tot el que aquestes tenen a dins i a fora.

Making off: